PRESENTACIÓ
EDIFICI ESCALONAT Habitatges en cessió d'ús
◦ Modalitat de masoveria urbana ◦ 2006-2021 ◦ Urb. Racó de Santa Llúcia - Vilanova i la Geltrú
Entre el 2006 i el 2021 es va desenvolupar a Vilanova i la Geltrú un procés de cessió d'ús en la modalitat de masoveria urbana basat en un acord verbal entre l'administració de la finca i una primera resident. L'objectiu era mantenir l'edifici en condicions mínimes a canvi de permetre'n l'ús residencial fins que aparegués un comprador interessat a rehabilitar-lo.
Aquest projecte, encara que anterior a la creació de CERU, constitueix un precedent directe dels models de gestió comunitària i corresponsabilitat que inspirarien més tard l'enfocament metodològic de l'entitat.
Som Locals
Context inicial
L'Escalonat
Durant la bombolla immobiliària, la rehabilitació dels edificis no resultava rendible per als propietaris: era més barat enderrocar-los i construir-ne de nous. El deteriorament avançava i l’immoble de l’Escalonat perdia valor, fins al punt que ni tan sols posar els pisos en condicions per llogar-los era econòmicament viable.
En aquest context, es va acordar:
-
Ús residencial a canvi de manteniment bàsic
-
Compromís de desallotjament en cas de venda de l'edifici
-
Assumpció de subministraments i petites reparacions per part de les persones residents
L'acord es va establir verbalment entre Helen Dahle i l'administrador de la finca.
Desenvolupament del procés
Estructura socioeconòmica
A mesura que es va difondre l'existència de l'acord, diferents famílies del municipi es van instal·lar als habitatges disponibles. La comunitat va assumir la responsabilitat de:
-
Mantenir l'edifici en condicions d'habitabilitat bàsica
-
Organitzar la convivència mitjançant assemblees
-
Gestionar col·lectivament subministraments i reparacions
Dels quinze habitatges, deu es van habitar inicialment. Posteriorment, la comunitat va rehabilitar dos habitatges addicionals, que també van passar a ser habitats.
Reconeixement jurídic
Situació legal
Després de la mort de l'administrador, el cas va arribar al jutjat de Vilanova i la Geltrú quan la propietat va a passar a estar gestionada pels seus propietaris.
L'advocada dels moviments okupes de Barcelona va exposar la situació i condicions d'habitabilitat i la jutgessa va determinar que la situació corresponia a una cessió d'ús, en règim de masoveria urbana, reconeixent formalment la pràctica que la comunitat havia sostingut durant quatre anys.
Gestió comunitària
Període de convivència
Durant els anys de convivència, es van haver de dur a terme mediacions de conflictes, oferir suport residencial a persones que puntualment es trobaven sense sostre, crear horts urbans per obtenir aliments propis que ajudessin a mantenir el jardí ben cuidat, vetllar per la salubritat dels espais comuns, organitzar trobades entre el veïnat i fomentar la germanor.
En la fase final del procés, l’edifici compartia un únic dipòsit d’aigua per abastir tots els habitatges. Això implicava que l’impagament d’un sol habitatge afectava el subministrament de la resta. La comunitat va gestionar aquestes situacions mitjançant acords interns, tot i que es van produir interrupcions puntuals del servei a causa de la situació laboral precària d’algunes famílies.
Aquest tipus de dinàmiques va reforçar la necessitat de mecanismes de corresponsabilitat i de gestió col·lectiva, elements que posteriorment influirien en el disseny metodològic de CERU per a adaptar un criteri ancestral poc practicable ja com era la masoveria sense perdre el sentit de pertinença i de cooperació.
Tancament del projecte
Confiança
Catorze anys després de l'acord inicial, els propietaris van formalitzar la venda de l'edifici.
Seguint el compromís original, les famílies residents van procedir al desallotjament ordenat.
Per facilitar la transició, es va establir amb els nous propietaris un lloguer social temporal de tres anys, que va permetre a les famílies reorganitzar la seva situació residencial.
El procés va finalitzar el 2021.
Aprenentatges rellevants
Ètica i nous camins
El projecte va aportar elements clau que avui formen part de l'enfocament CERU:
-
La masoveria urbana com a eina per evitar la degradació del parc d'habitatge
-
Només la compra-venda i el lloguer són un negoci rendible, motiu pel qual no es fomenten altres sistemes —ancestrals, nous o combinats— que possibiliten l’accés a l’habitatge, com ara les cooperatives d’habitatge pel sistema d'Ajuda Mútua a l'Uruguai
-
La importància d'acords clars, fins i tot quan són informals conservant la seva raó ètica en la paraula
-
La necessitat d'estructures de governança comunitària per a la gestió de recursos compartits
-
Conceptes clars sobre cooperativisme, els seu valor i aprenentatge vivencial
-
La capacitat de les comunitats per mantenir edificis en desús mitjançant corresponsabilitat
-
La utilitat de documentar processos informals per transformar-los en models reproduïbles.
