La vivenda digna i les cures en la vida de les persones: Una mirada des de l’economia social i solidària de Catalunya

La vivenda digna i les cures són elements essencials per a la vida de les persones i el desenvolupament de comunitats sanes i resilients. Des d’una perspectiva de l’economia social i solidària (ESS) de Catalunya, aquests aspectes són vistos no només com a necessitats bàsiques, sinó també com a drets fonamentals i com a àmbits en què la col·lectivitat pot exercir sobirania i crear alternatives al model capitalista i especulatiu que domina el mercat immobiliari i els serveis de cura.

La vivenda com a dret i com a bé comú

A Catalunya, el preu de l’habitatge i la pressió turística han fet que moltes persones vegin vulnerat el seu dret a una vivenda digna. L’ESS proposa superar aquesta lògica de mercat a través de models com les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús, que garanteixen la propietat col·lectiva i la gestió democràtica. Aquestes iniciatives, com La Borda o Princesa49, no només proporcionen sostre a les persones, sinó que generen comunitat, estabilitat i arrelament al territori. L’habitatge es converteix, així, en un bé comú, fora de l’especulació, i en un espai per viure dignament.

Les cures: un pilar invisible però essencial

Les cures (o “cuidados”) són una altra dimensió clau per a la vida digna. Sovint invisibilitzats i infravalorats, els treballs de cura sostenen la vida quotidiana i són imprescindibles pel benestar de la societat. Des de l’ESS, es reivindica la centralitat d’aquests treballs i la necessitat de posar-los en el centre de les polítiques i les pràctiques econòmiques.

A Catalunya, les cooperatives de treballadores familiars o projectes de ciutadania aposten per una gestió col·lectiva, feminista i dignificada de les cures. Això implica no només remunerar adequadament aquest treball, sinó també construir espais de suport mutu i reconèixer el seu valor fonamental per a la vida comunitària.

Interdependència i sostenibilitat

L’ESS defensa una economia basada en la interdependència i la sostenibilitat. Això vol dir que la vivenda i les cures no són només responsabilitat individual, sinó que cal compartir-ne la gestió i la responsabilitat de manera col·lectiva. Les pràctiques de l’ESS —com les cooperatives d’habitatge, les xarxes de cures i les comunitats de suport mutu— busquen garantir la vida digna més enllà del lucre, reforçant el teixit social i la cohesió comunitària.

Actualitat

La vivenda digna i les cures són drets que no es poden deixar en mans de la lògica mercantil. Des de l’economia social i solidària de Catalunya, es construeixen alternatives transformadores que posen la vida al centre, fomenten la participació democràtica i impulsen la justícia social. Aquests projectes i col·lectius són exemples vius que una altra economia no només és possible, sinó que ja està en marxa.